
TN
f
ffEÌMi-i i
ll.il
i(ff
! £
51
Trillici nomcn tenniaiis est universalis, non solum in
Botanica sed in Zoologia etc. usitatus. Li parte ramosa
truncus dicitur, qui ramos sustinet et emittit.
P e d un cu Ii sunt rami ultimi flores i ereiltes. A ramis
caulis nullo modo discrepant, nisi prope florem, ubi
interdum alien^im formam induunt. Post flores quoque
enascuntur, cum rami ante ilores excrescant. Simjilices
sunt pedunculi aut ramosi, horumque ranudi flores ferentes
pedicelli vocantur.
Radix, quae ex embryone seminis germinantis deoisum
crescit, saepissime unica est, et primari a dici polest
In Cerealibus quibusdam cum radice ista primaria
fere simul dnae aliae s e c u n d a r i a e procrescunt,
attamen laterales media et primaria serius exerescunt.
Radix primaria saepe sola permanet, increscit,
ita ut cauli crassitie sae])e aequalis sit, nec raro ramos
profert. liaec nomine radicis palaris insignitur, Interdum
vero radix primaria parum excrescit, aliae laterales
non raro permultae oriuntur, ad magnitudinem usque radicis
primariae augentur et sie radicem fibrosam formant.
Rami radicis in genere non e gemma proveniunt,
uti rami caulis, sed nudi protruduntur, ut radix nonnisi
partitione ramosa appareat. Ramnli minimi undique saepe
emissi, non raro cito pereunt, ncc semper in ramos abeunt,
qui liinc fibriilae dicuntur. Oriuntur quoque radices
e caule supra exortnm radicis primariae, quas aerias
vocare solent.
Forma normalis radicis cylindrica nec prismatica est,
deorsum attenuata.
OD
„o>- Na„.c. Stn,„k kam. allgcaoi,. gol,™,cl>t werden,
. 1-1 (o M'in noimt an einem astiauch
in ,101- „.an die Acste
Tlicile (las, was zunickblciDt, wenn
soiiilcrt, Strunk.
,v lüiit,.!,stiele sind die letzten Aeste, welche die
D,e »ich von den Aesten
liliitcu tragen. S,e « " ^„„ei-
,„„.Chans nicht als n, ^^ entstehen
B l ü t e n s t i e l c l i c n .
Die Wurzel , welche aus dem Embryo des keimen^
a.n S mens nach'nnten wichst, ist sehr »ft nur e.ne un
l ose kann die l lanptwurzel genannt werden. Anenu
r G r i d e a r t e u eldstCen ^dt .¡euer l.anptwnr.e a^
tvveiNehenwnr/.eln, doch wachscn sie spater a.,s. Uic
1 n p f w t l l hleil,t zuweilen allein, wächst ans, so dass s,e
" d l s t amn , e an Dreke gleich ist, und tred, auch mcl
selten Aeste. Sie helsst dann eme Vtahlwurzel. /.u
i c h s t aher die " - p ' - - '
,„cn nicht selten andere N^henwnrzeln ni grosse, Menge
; „r, wachsen his zur Grösse der "-l"-"--'"' .
Men so die /.aserwurzel. D.e Aeste der Wurzel Kom^
nherhaupt nieht ans einer Kno.spe hervor, w d.
Aeste des Stengels, sondern entspringen grade zu aus d
o i S i a c h e . Oft hat die Wnrzel ehre
Heiner Aeste die aber nicht immer zu grossem Aesten
« h f e Sondern gar oft „ald vergehen. Man nennt
2 Zaserl Es entstehen aueh oft Wurzeln aus dem Stau,-
Te iher der llauptwnrzel, die n,a„ Luf twurzel n nennt.
Die Normalform der Wnrzel ist cylindriseh, nicht
kantig; nach unten zu wird sie dünner.
i: l
t
u
T F
i /