
. L
' f
; £ «
; iâH '! ë " i
i iâi i|ji B
! pf
llll i l'Y
ï'
M
A n d rea e a ru p e stri! T umiek M u s n l Hib. Spec. p. 14. — W ìh l e sb e ro Flor. Lapp. p . 3 0 0 . — S wartz
Summa veget. Suec. p. 3 8 . — W ahi.e sb. Flor. Suec. e il. 2 , p. 8 1 0 .
Jungermannia rupestris Lwn. Spec. Plant, ed. 1 , p. 1 1 3 5 , ejusd. Flor. Suec. ed. 2 , p. 4 0 2 ; ejusd.
Spec. Plant, ed. 2, p. lliO l. — Hues. Flor. Angl. ed. 2, p. 516. — R o t h Flor. Germ. I , p. 485.
.dndreaea Rothii W e b . e t M u h r B o t. Tasch p. 386, T. 11, f. 7 , S, 9. — Engl. Botan. No. 2162 excl.
syn. S m i t h . — S c h w â c b . Suppl. I I , P. I , p. 19, T ab . CVI. — H o o k , iu Transac t, o f Linn.
Sociel. X , p. 391. — B h i d . Bryol. univ. I I , p. 730. — C. MClleh Synops. 1, p. 9.
Andraea Bolhii H ook, e t T ayl. Muscol. Brit. e d . 2 , p . 2 , T ab , S.
Var. ¡3. g r i m s u l a n a , m a jo r , robustior: fo liis latioribus, so lid io r ib u s , falca lo -secu n d is.
Var. y. s e p l e n l r i a n a t i s , g ra c ilio r ; fo liis magis ereclis, anguslioribus, linealUanceolatis ; capmlae
minoris collo longiore.
Habit. Ad ru p e s g ian itic a s a tq u e a re n a c e a s p e r to tam Europam m o n ta iiam , stibalpiiiam a tq u e
a lp in am , per G e rm an iae sep ten trio n a lis planitiem hic iUic in sax is q u a e e r ra tic a dicuiitur occurrit,
minus copiose quam A n d . p e trophila; var. 0. in rupibiis alpinis humidis Alpis Grimsel h elve t. loco die
H e lle Platte dicto, in m. Simplon, e S co tiae Alpibus h ab em u s; t-or. y. in Scaudinavia e scopnlis apricis,
e. g. p ro p e Christianiam No rv eg iae.
M a lu r . Ve re et a e s ta te .
T ab . IX. X. Caespites extensi fa s tig ia ti, vel in te rru p te p u lv in u la ti, ru fescen te -v e l omnino
nigricantes.
Plantae semiunciale s ra ro u n c ia le s , e re c ta e vel basi d e c îiiia ta e , dichotome fa s tig ia to -ram o sa e ,
basi d e n u d a ta e , rig id u la e (F ig . 1, 2 ).
Folia e basi semiamplexicauli undique p a te n tia apice sursum c u rv a ta (1 b ) , vel sn b fa lc ato -
s e c u n d a , e basi o v a ta lin e a li-lan c eo la ta , la e v ia ,' margine to to in te g ra ( 3 , 4 ) , c o s ta sem ite re ti basin
v ersu s com p re ssa, solo dorso p rom in en te , cum apice d e sin en te (3x, 4, Sa) in s tr u c ta , húmida e ru-
fe sc en te n ig rica n tia , sicca a tra , su b n ite n tia ; re tis a r e o ia e p a r te folii su p e rio re minimae, punctiformes,
s e r ia ta e ( 3 a ) , ad basin marginem versu s minuta e s u b q u a d r a ta e , media p ag in a lin e a li-re c tan g u la e
( 3 b ) , ce llu la e minores gra iiulis cbloropiiyllicis im p le tae ( 3 a a , 3 b b ) .
Flores monoici: Masculi in ramu lis pi'opriis primo term in ale s ta n d em , innovationibus continuis,
ad la tu s deje cti a tq u e la te ra le s ( 5 ) ; p e rig o n ia e foliis 5—S fo rm a ta , quorum e x te rn a e r e c to -
p a te n tia caulinis simiiia sensim b rev io ra a tq u e la tio ra , solo apice c o s ta ta (7 ), tría in te rn a in g em mam
ovato-oblongain acutam convoluta (6 ) e la te ovato lan c eo la ta ( 7 ) , e c o s ta ta ; an tb e rid ia maju.s-
c u la . 8— 1 0 , ctiin parapliysibus numerosis lo n g io rib u s, so lid iu scu lis, lu te is , ap ic e in c ra s sa tis atque
h aud ra ro e duplici ce ilu lan ira s e rie efformatis ( 7 , 9 , 10). P e rich a e tii tlo ralis folia invoiucra lia
ru d im e n ta ria , la n c e o la ta , a rchegoniis brev io ra (1 1 ) ; arch eg o n ia 2 vel 3 , s ty lo mediocri in s tru c ta ,
b re v i-p a ra p h y sa ta (1 1 ).
Fructus. C a ly p tra com p a n u la ta , c a p su ia e tertiam longitudinis partem a ttin g e n s vel in fra p ro c e -
deiis (1 5 , 17). Cap su la o b lo n g o -o v ata , ad Yì d e h is c e n s , collo ce lluloso in teg ro lo n g io re quam in
And. petrophila (18, 1 9 ), pseudopodio exsicc ato ad dextram torto (19).
T ab . X. Var. 0. g r im s u l a n a , caespites longe lateque e x ten si, d ep re s s i, airo-rufescentes.
Pianta ro b u s tio r, lo u g io r, fle x u o sa , p ro s tra ta (T a b . ¡31).
Folia secunda e t fa lc a to -s e c u n d a , so lid io ra , la tio ra (¡3 2—5).
Flores masculi breviores c ra s s io re s (¡3 7 ), folia p e rig o n ia lia la tio r a , brevius a c um in a ta (¡38).
Var. y. s e p t e n t r i o n a l i s caespites nigricantes.
P ia n ta g ra c ilio r ( y l ) , semìuncialis.
Folia subsecunda b re v io r a , lin eali-lan c eo lata (y 2 , 3, 4).
Fructus. P e rich a e tium folia a n g u s tio ra , e x te rn a laxe imbricata ( y 5 ) , e basì oblonga sii!)ito
Jliieali-lanceolata ( y 7 ) , in te rn a tria stib co n v o ln ta , e c o s ta ta ( y 8 , 9). C ap su la m in o r, collo loii
g io ie (y 11, 12).
A n m c r k . Die Pflanzen s in d , je na ch d e r Lo j-e des
S tan d o i l e s , b a ld s c hm u tz ig b rau n g i-iin , b a ld b r a n n ro tli,
b a ld .scb iv arzb rau n . Die B tä tie r sin d a l l- od e r ciiise ils-
w e n d ig , v ö llig g la n z lo s ; b a ld b re ite r bald sc liin ä lc r, die
Blultfliigi-I häufig v e rh o g e ii o d e r b e in ah e g ew e llt, d ie p la tte
Rippe sp r in g t n u r a u f d e r R ü ck se ite v o r , un d e rlö sch t
imm er mit d e r B l s tls p itz e , welch e a u s zwe i Z c lle iila g en
b e s te llt.
Var. ß . grimsiilaita zeich n et sich d u rch d ie b e d eu te n d
e re G rö s se d e r P fla n z e n , d u rch b re ite re s irh e llö n n ig e in e
e ilsw e n d ig e B lä tle r, d u rch k ü rz e re u n d d ic k e re män n iic l'e
Bliith e n s ia n d h a f l vo n d e r Stainm fo i m a u s . Diese V e rs th ie -
de iilie it i.st v ie lle ich t den n a s s e n S la iid o tle ii, an welclieii
w ir imm er d ie s e A bart g e tro ffe n , ziizu sclire ib en . W ir tra fen
besondor-s h äu fig a u f den B lä tte rn d ie se s M ooses die
z ieriic lie Alpenflcclile Ephebe a u , welch e g ew is s e in e von
Ephebe pubesoenH F r ib s v e rs c h ie d en e A rt b ild e t. W ir h a ben
a u f T ab . X , flg. ß 4 b E den einem B latt a u fsilzc n d en
Stam m un d fig. E e in e n A s t d ie se r m e rkw ü rd ig e n Pflanze
a b g e b iid e l.
Var. y . seplenlrionalis u n te rs c h e id e t sich d u rch schmä le
r e , lin e a l-lan z o tilic h e B l ä it e r , d u rch d a s v e rh ä ltn is sm ä s s ig
k le in e r e P c ric liä lium u n d d ie k le in e la n g h a ls ig c K ap se l.
Rem. L e s g a zo n s s o n t , s u iv a n t r e x p o s i tin n , ta n tô t
d’un b ru n v c rd â ir e , ta n tô t d’un b ru n ro u x fo n cé au d ’un
b nm n iiirâ tre . L e s feu illes so n t ou é ta lé e s en to u s s e n s au
d é je lé e s d ’un c ô té , com p lettem en t o p a q u e s ; e lle s v a rie n t
b e au co u p p a r r a p p o rt .à le u r la r g e u r , même su r la même
p la n te , le u rs bord« so n t so u v en t co u rb é s ou im p a ifa ite n ie n t
o n d u lé s ; la côte médiane e.st a p p la tie d a n s to n ie sa long
u e u r et n e fa it sa illie qu e s u r le d o s de la f e u ille , d o n t
e lle a tte in t la p o in te s a n s jiimai.s la d é p a s se r.
La Var. 0 grimsulana se d is t in g u e )iar sc s dim en sio n s
p lu s c o n s id é r a b le s , p a r s e s feu illes plus la rg e s e l to u jo u rs
d é jelé es d ’un côté el p a r le s fleu rs m â le s p lu s ram a s sé e s et
p lu s ép ais>es. Ce s d ifféren c es p ro v ie n n e n t p eu t-ê tre U’iu -
flueiices lo i'ales e t so u rto u t d e r iiu n iid ilé dan s la q u e lle c ette
v a rié té .se p la ît ex clusivement.
L e s fe u ille s de c e lte v a rié té so n t sa u v e n t co u v ertes
d e n om b reu s es je u n e s p ia u le s d’un Ephebe v o isin d e VEph.
pubesceiis F a i s s , qui p o u rra ie n t ê tre p rise s p o u r d e s cn cro is-
s a n e e s co n fe rv o id es comme le s ex cro issa n ce s su r le» feu ille s
des O rth o tr ic s e t d’a u tre s m o u sse s. — P o u r p r é v e n ir c e tte
e r r e u r e t r e n d re en iiièiiie temps a tte n t if à celte s ir g u lié r e
A lg u e—lic h e n , n o u s a v o n s fig u re une portion de tig e im-
p la iilé e à la ba se d 'u n e feu ille e t un ram e au (v u y . P l. X ,
fig . /î 4 b E e l E).
L a Var. y. septenlrionalis s e fa it r em a rq u e r p a r s e s
feu ille s é tro ilc s - I in é a ir e s , p a r le p é ric h ès e p lu s p e tit e t p.Ti'
le col c ap su la ire p lu s lo n g q u e d a n s la fo rm e-ty p e.
8. A N D RA EA C RA S S IN ER V IA B r u c h monoica, depresso caespilosa; caule decumbente innovaCioni-
bus erectis, subfasligiato-rnmosus, fr a g ilis , fo liis undique patentibus v e l falca lo -secu n d is, e basi oblonga
subulalis, costa semitereti in subulam lerelem plus minus elongntam exeunte, ma rg in e iniegris,
utraque pagina laevibus, subuta subpapillosa, subniliàis; fo l ii s perichaetialibus exlernis e tate oblonga
basi subito lanceolatis, ereclo-patentibus, solo apice late costatis, in tern is convolulis elongalo-oblongis
b re v i-a p icu la tis, ecoslatis ; capsula brevicolla.
A ndraea crassinerv ia B i iu c h în D en k sch r ift d e r Ahademic z u München 1S28 . . . C. M v l l s r S y nops.
i , p. 10.
Habit, lu nipibiis madidis Alp ium : in Helvetia in te r c a ta rra c tam H a n d e c k e t Hospilium Grimsel,
ubi pra eprimis nipem ab an tiq n a mole g lac ia li pulitam e t quam ob liane rem Helle P ia tte (rupeni nitidam)
v o c a n t, s o d a A n d r. rupestri var. grimsulana, Jungermannia infìnta atque Ephebe te iierrima qnadam,
omnino fe re o b d u cit; in Va le sia a cl. S c h l e i c h e r e t e N o rweg ia p ro p e C liristianiam a cel. B l y t t
lec tam liab em u s ; forma minima, var. 0 H e in em a n n iC .M ., in &y\mmo Sidelhorn m. Grimsel ad nip es
sicciorc-s occurrit. E ra rioiibtis.
Matur. A e s ta te .
Tub. XI. Caespites d epressi, extensi, n ip e a r c te ad iia e re n te s, humidita te riifo-fiiscescenfcs, sicc
ita te nigricante s.
P lanta seminiicialis e t u n c ia lis , e basi decum b en te a s c e n d e n s , p a rc e s n b fa s tig a to - ram o s a , rigi-
diila (F ig . 1 , 2 ) , locis siccioribus te iie rrim a , bi—trilin e a ris (3, 4 ) , innovationibus ap ic e incurvis.