
' **!
i: ir r ï
in
71 Jl'il t
Í! ■ 1
.. '1.
i 1 L
í.i¡ Ili /
ò.|i
!F Í
r 'I
1" 1
T ab . 1. Plantae ca esp itu lo sa e e t la te ca e sp itan te s , ca espites plani, frag ü e s , amoene vel e so rdide
viridi fuscescentes.
Caulis trilin e aris, semìuncialis e t uncialis, brevior e re c tu s . longior e basì decumbente asc endens,
plus minus re g u la rite r dicbotome ramosus, flli^ rm is , basi d en u d a tu s, ca eternm dense foliosus (T a b .
I, fig. 1 - 4 ) .
Folia co n ferta , ex e r e c ta semiamplexicanli basi d iv aric ata, apice re su p in a ta , haud ra ro secunda,
vel in solis ramis ju n io rib u s secunda e t in annosioribus undique p a te n tia (fig. 2 b ) , s ic c ita te laxe
im b ricata , magnitudine e t forma maxime v a ria ( 5 - 1 2 ) , ovato- e t o b lo n g o -lan c eo la ta , mutica (9 a),
vel brevissime a p ic u la ta (14 a ) , co n c av a , non sem p e r ex a c te symme trica , apice o b liq u a ta , margine
subinflexo in te g e rrim a solo snmmo ap ic e haud ra ro hyalino limbato c re iiu la ta (9 a , 14 a ) , dorso
valde papillosa (9 a ) , juniorihus viridibus exceptis e lu teo vel ex oliváceo fu sc e sc e n tia ; re ticula tio
d eu sa , a re o ia e apicis piinctiformes, mediae p ag in a e siniioso-rhombeae (9 a, a a ) , b áse o s mediae ob
utriculum quem d icuut primordialem valde contractiim sinuoso-liiieares (9 b , b b , b b b ) , infimae bascos
re c ta n g u la e pallidiores.
Flores monoici. Masculi in ram is pro p riis copiosi ( 2 b a ) , trip h y lli (1 3 ) ; folia invoiucralia e
la te ovato sensim acuminata, o b tu s iu sc u la , valde co n c av a ; an th e rid ia 5 —7 b re v ip e d icellata brevite rq
u e p a r a p h y s a ta (1 4 ). A rch eg o n ia 2 vel 3 g ra c ilia , s ty lo longo in s tru c ta , e p a ra p h y s a ta (15, 18).
Fru clu s: P ericha etium m a ju scu lum , po ly p h y llum ; folia p e ric h a e tia lia e x te rn a im b ric a ta , coma-
iibus s imiiia, e re c ta tameu paulumque la tio ra (1 6 ) , in te rn a molliora multo In fio ra, convoluta (1 7 ).
C a ly p tra te rtiam ca p su ia e p a rtem o b te g e n s, c am p a n u la ta , basì e ro s a (10, 2 6 ). Cap su la oblongo-
cylindra cea ( 1 9 ) , ad % longitudinis dehiscens (27, 28, 2 9). S p o ra e 0,034“‘“ diametro m etien tes
(2 0 - 2 .5 ) .
T ab . II, v a rr. ¿3—tj. F ig . (31 e t 2, p la n ta e magnitudine n atu ra li ex Up sa liae v icin ita te ; fig. (3 3
— 6 folia c au lin a ; ^ 4 a folli ad (34 delinea ti apex b re v ite r acuminatiis n ec liyalino-limbatiis nec
erosus valde am p lia tu s , a a ce llula rum formam exhibens; fig, (3 5 a , folii (35 p a rs su p e rio r p a p illa s
d orso prominentes d em o n s tra o s; fig. (3 6 a , folü (36 apex sub microscopio ad 100 diam. ampliatus,
ro tu n d a to -o b tiisu s, m argine hyalino c re iiu la tu s ; fig. ¡37, folium p e ric h a e tia le medium; fig. 8 fol.
perich. intimum; fig. 8 a folii ejiisdem apex ro tu n d a tiis , c r e iiu la tu s , dorso valile p ap illo su s ; fig. (3 9
c ap su la c a ly p tra ta , vix m a tu ra p e ric h a e tio adluic inclusa, nondiim fis sa ; fig. (3 10 ca lyptra.
Fig. y l e t 2 , p la n ta e magnitudine n a tu ra li, in sax is umbrosis Uplandiae ad lacum Mdlarn a
bea t. L i n d g r e n l e c ta e ; fig. y 3 — 6 folia caulina vel rame a infima, fig. 7 — 9 , f . cau l, su p e r io r a ; fig.
ylO perichae tium capsulam oblique eme rgentem a tq n e innovationem e folii p e ric h a e tia lis ax illa
nasc en s d em o n s tra n s; fig. y l l , 12, folia p e ric h a e tia lia intima.
Pig. 3 1 J p lan ta magnitudine n atu ra li p rope Upsaliam l e d a ; fig. 5 2 , folium caulinum p a p illa s
dorsa le s m o n s tran s ; fig. 5 3, folium caulinum to ta fe re superficie in te rn a productione ramoso-filamen-
to sa in g en e ris iotroductione d e sc rip ta ohtectiim; fig. 5 3 a folii ejusdem apex s u b a c u tu s , margine
hyalino crenulato-e rosus.
Fi"-, e l e t 2, p lan ta e n atu ra li magnitud, in sy lv a p rope T ra fo i ad pedcm orienta lem m. Col di
S /d m /T y r o l . merid. ab a lid o re le c ta e ; fig. eS e t 4, folia caiiliiia; v a rie ta s forma e ty p icae próxima
vix d istinguenda.
F ig. ^ 1 , p la n ta magnitudine n a tu ra li, e saltu th u rin g ico ; fig. ? 2 e t 3 , folla c a u lin a ; fig. ? 4 ,
folium p e ric h a e tia le .
F ig. p la n t, magn. n a tu r ., in He lve tia e Alpe Grimsel v ersus g lac ìe s a e te rn a s [Intere A a r-
glelscher dictos ab au c to re le c ta ; fig. ^ 2 , folium caulinum; fig. ^ 3 , folium p eric h a e tia le medium.
Fig. T jl, p i. magli, n atu r. ex Hercynia a b amico H ampe missa, fig, tj2 , folium caulinum in fen inm ;
fig. t ; 3 folium coronale.
T ab . Ili, var. i. robusta. Fig. i l —3, p la n ta e magnitudine n atura li, in sax is a ren a c e is , Vogesen-
sandsfein dictis, circa Hrnyerinm Vogesoruin ab amicissimo M o u g eo t le c ta e ; fig. i4 , folia cauli ad-
iiaeren tia direclionem snaiu iiatiiralem .statu hiiiuldo mo iisiran tia ; fig. (.5 , 6 , folia c a u lin a infima;
fig. t7 , folium e medio refiexum ap ic e sursnm cu rv a tum ; fig. i S —1 4 , folia cau lin a e t ram e a su p erio
ra , diversiformia, liic illic d istin c te ad formam normaleui tra n s e u n tla : fig. 11.5—18, folia comalla
vel can iin a su p e rio ra illis formae typicae la tio ra ; fig. ì.19—21, foliorum ex eadem p ian ta d erep to rum
apicis formas diversa s e x liib e n te s ; fig. x, folii sec tio t r a n s v e rs a lis , dorso pap iilas m o n s tran s ; fig.
(2 2 , ramulus mascnlns flores coinplnres exhibeii.s, a j fìore.s m a jo re s , b j flores minores; fig. i2 3 ,
flos mascniiis major, tetra p b y lliis, innovationem e folii perigonìa lis exte rni ax illa em ltte iis ; fig. (2,5,
anthe ridiimi e t paraphysis e flore fig. 2 3 ; fig. (2 4 , folium p erig o n ia le ejusdem lìo ris ; fig. (2 6 , flos
m in o r, dipliylliis, pro magnitudine bre v io r; fig. 27, folium p e r ig o n ia le ; fig. 28, antbe ridinm hnjus
floris; fig. 29, peric lia etìu ai cum ca p su la in pseiidopodio arcuato la te r a lite r e x s e rta ; fig. 30 cap.sula
liiimiditate clausa .
A n m e r k . W ir h a b en v c is u c l it die z a lilre irb e n F o rm e n
d ie s e r p o lym o rp licn A rt in e in e R e ih e vo n V a rie tä ten zu
v c ie in is® '') w e lch e n w ir b e so n d ere Nam en b e ile g e n , o hne
jed o ch a u f d ie s e Nam en ein b e so n d e re s G ew ic h t zu leg en .
D ie A b s tu fu n g e n von e in e r V a rie tä t zu d e r ä n d e rn und zu r
G ru n d fo rm s in d o ft so u nm e rk lich , d a s s die A b g rä n z u n g
d e r A b a rte n ä u s s e r s t s c h w i e r ig , ja v ie lle ich t u nm ö g lich ,
v ie lle ic h t au ch iiberflüs.sig is t. U n s e r H a u p tzw e c k b e i .Aufs
te llu n g d e r v ie len V a rie tä te n w a r, den g ro s s e n Fo rm cn -
w eeh sel d e r v o ilie g c n d e u A rt so v iel w ie möglich h e rv o r-
z u lieb e n un d z u g le ic h den U eb e rg a iig d e r F u n iien in e in-
a u d e r zu z e ig e n , um d e r Aufstellung- u n u ö th ig e r A rten v o r z
u b eu g e n .
D ie R ü c k s e ite d e r B lä lle r d ie se r A rt is t im m er s ta rk
w a r z i g ; d ie mein od e r w e n ig e r h in g g e d cb iile , v ö llig stu n ip le
o d e r b r e il -la n z e ttl ic h zu lau lc iid e S p iiz e is t in in icr e tw a s
seliie f, m e iste n s m it e inem w a s s e ib e lle n , m e h r o d e r w e n ig e r
s ta rk k r c n u lir le u o d e r z e r fr e s s e n e n R a n d um g e b en ; häufig
sin d die B lä tte r u n sym iiie friscb . Ih re F a rb e ä n d e r t je nach
den S ta n d o rie n od e r a n d e ren Ein flü ssen , b a ld is t sie g riin -
Hcb g o lb , b a ld b r a u n g e lb , bald b iiiu u lic liro lli, b a ld , b e so n d
e rs a u f den h ö lie rcn G e b irg e n , sc hw a rzb v a iin . W ie die
F o rm un d die F a r b e , so isl au ch die R ich tu n g d e r B lä ite r
h ö c h s t u n b e s lü n d ig . In den me isten F ä lle n sind d ie se lb en je d
och im fcucliten Z u s ta n d e a u s » tilroc liter B a s is b e in alie w ag e -
rech t n a ch au ssen g e b o g e n , um sich an d e r Sp itze w ie d e r
iu d ie llü lic zu r ic h t e n , z iiw rilc ii sin d sic an d e rse lb e n
P llu iiz e an den ü lto rcn Aesten a lls e its - , im den ju n g e ie n
d iig e g eu c in sp itsw e iid ig , s e lte n h ab en sic d ie se le tztere
R ic h tu n g an d e r g a n z e n P f la n z e ; w en n d ie Ra sen sich mit
E r d e a n fü ile n , w ie d ie s s b e so n d e rs bei v a r . t. rol/usla d e r
F a ll i s t , s in d d ie ß liille r d u rc liau s s p a r r ig und s e lb s t zn-
lü c k g eb o g e ii sp u riig .
A u f die V erw ec h slu n g d ie s e r A rt m it A . a ly in a , a lp e s lr is
u n d obovala h aben w ir o ben sch o n liiiig cw ie se n . — Mit
U n re ch t g eb en T u ü d k n iu s , K. M u . li ;r u. a, d ie se s Moos
a ls zw c iliä u s ig an.
He.m. No u s a v o n s e ssay é de r é u n ir les n om b reu ses
fo rm e s de c e tte e spèce p o ly iu u rp h e en un c e rla in n om b re
de v a r ié té s , a u x q u e lle s , p o u r mieux le s d é s ig n e r , nous
a v o n s donné d e s uoms, san s ccp en d u n i a tta c h e r une g r a n d e
im p o rta n ce à c es (li.stinctions. L e s n u an ce s d’une forme
ou d ’une v a rié té à l’a u tr e , so n t en effet so u v e n t si in s e n s
ib le s q u ’on r é u s s i t d iffieilemcnt à c irc o n s c rir e c e rta in e s
d é v ia tio n s de ia fo rm e n o rm a le q u i , p ris e s i.sa len ien t, p a r
a is s e n t en différer be au co u p . N o tre b u t , en é ta b lis s a n t
c e s v a rié té s , é ta it de r e n d re a tte n t if .'i la g ia n d c d iv e rs ité
d e fo rm es qu e m o n tre c e tte e spèce e t de p rév e n ir a in s i,
a u ta n t q u e p o s s ib l e , l’é tab lis sem en t in u tile d ’e sp èc es n o u v
e lle s . P a r le s n om b reu s e s f ig u r e s , s u ito u t d e s feu ille s ,
nou.s avons voulu m o n tre r le peu de c o n stan c e q u ’offrent
c es o rg an e s d a n s le u r g r a n d e u r e t d a u s le u rs co n to u rs .
L a su rfa c e e x té r ie u re d e s feu ille s e s t to u jo u rs fo rtem e n t
p a p ille u se e t le u r som m et d isliiic tem c iit o b liq u e , a rro n d i
ou p re sq u e p o in tu , p re sq u e to u jo u rs e n to u ré d ’un bo rd
h y a lin c ré n e lé o u c o rro d é , le s feu illes e lles -même s ne
so u t p a s to u jo u rs ex ae femeiit sy u iin éiriq u e s. L e u r c o u le
u r v a rie d u v e rt sâ le ja u n â t r e , au v e rt o liv e , au b ru n
c la ir iiu fo n cé e l même au n o lr â i r e ; to u te s ces n u an ce s de
c o u leu rs d cp eo d e u t p lu s ou m o in s des c u iid iliu iis locales
d a n s le .sq iirlle s vivent les jiluiites. Comme d a n s le u r fo rm e
c t le u r coiilciM, le s feu ille s m o u tre n t a u s s i d a n s le u r d ir e c tio
n n u e g r a n d e in ro iis la n e e : ta n tô t e lle s s’é ta le n t p resq u e
lio rizo ïilalen ien t p o u r se r e d r e s s e r v e rs le u r sommet, ta n tô t
e lle s so n t exaelemeiit sq u a rr c u s e s e t même lé fléc liie s-sq u o i-
r eu se s , ta n tô t d é je lé e s d 'u ii côté s u r toute la plan te ou s e u le m
en t su r les je u n e s p o u s s e s ; q u an d le s loiiflVs se rem p lls-
.sent d e te r r e , e lles sont loiijoiir.s p lu s ou mo in s réflé ch ie s,
c’e s t là su r to u t le c as d a n s n o tre v a r . ro b u sta .
N o u s avun.s d é jà ren d u a tte n tif , dan s rin lro d iic tlo n au
g e n re , à la co n fu sio n qui e x is te ch ez les .lu tc u rs , e n tre c e lle
espèce c t les A . alpinn, a lp e s tr is e t obooala.
Ç 'esl à to r t qu e Ti i kdeniüs, Cii. .M ü ll e r e t a. a t t r i b
u e n t à n o tre p la n te un e in floresc enc e d io ïqu e .
: I