
■ f « ||
Ü
:
Gebirge an. Die beulen e r s tem waciisen b einalie
ausse lillesslicli an Felilbänmen, a u f faulem Holze
o der an S te in e n in d e r Nä lie mensclillclier W o h n
u n g e n , die le tz tem fe rn von dicvsen au f Wa ld-
bäiuuen o d e r an S te in en d e r u n te rn Alpenregioii.
Bis je tz t sind uns n u r v ie r ä c h te au slän d isc h e
L c sk e en b ekannt, L . obscura H e d w . , L. SuUivantu
W . P . S c h . , L . hirte lla und asperella Nb., a lle aus
N o rd am e rik a , yvo die ZYveite u n se re ih r s e h r ä h n lic
h e , doch iiin’s D o p p e lte g rö s s e re L . pulvinala
v e r tr itt. Ob S ü l u v a n t ' s L . fra g ilis eine L eske a
is t, können w ir a u s ö la iig e l an F riic h tex em p la ren
u ic b t eiitscbeiden.
G e s c lii c h 11 i c h e s . H edw ig b eg riff in se in e r
zu E h re n des L e ip z ig e r P ro fe s so rs L e sk b a u fg e s
te llte n G a ttu n g Leskea a lle p leiiro k a rp isc h en
ö lo o se „peristomio d u p lic i, e x le rio re dentibus 16
a cu tis ; in terio re ciliis uniformibus b a si membrana
c o n n e x is /‘ W i r re d u z iie ii die z a h lre ich e n nach
dem HEDYviGschen S y s tem e zu L e sk e a g eh ö rig e n
A rte n a u f a c h t , von d e n e n , wie schon b eme rkt,
vie r a u f E u ro p a kommen.
E u ro p e deux (le s L . polycarpa c t p u lvinala) se
re iico iitre iit co n tre le s a rb re s ch am p ê tre s e t plus
p a rtic u liè rem e n t co n tre le.s s a u le s e t les p e u p lie rs ;
le s deux a u tre s so n t p re sq u e ex c lu siv emen t limité
e s à la ré g io n su b a lp in e ou e lle s s’étabiis.seiit
s u r les tro n c s d e s a r b re s fo r e s tie rs ou s u r les
p ie rr e s om b rag é es. Le L . nervosa sc re n c o n tre p a rto
u t d an s c e tte ré g io n où il y a d e s h ê t r e s , le
L . Tostata, au c o n tra ire , ne se montre q u e trè s -
sp o ra d iq u em en t e t s e u lem e n t à l’é ta t s té rile .
N o u s n e conn a isso n s ju s q u ’il p ré se n t que q u a tre
e sp è c e s de Leshea ex o tiq u e s , ce so n t le s L . obscura
H e d w . , hirfe lla e t asperella N o b . e t n o tre L . S u lli-
v a n ta , to u te s de l’Am ériq u e du N o rd , où la d e r n
iè re re p ré s e n te n o tre L . p u lvin a la dont e lle
n’e s t, eu q u e lq u e so rte , que la minia ture.
Histo riq u e . P a r l’én um é ratio n d e s esp è c e s
q u e nous venons de f a ir e , on voit que nous re -
se rro iis co n s id é rab lem en t les lim ite s du g e n re
L e sh ea , é ta b li p a r H edyyig en riio n n e u r du P ro fe
s s e u r L e s k é de L e ip z ig p o u r to u te s le s mousses
p ie u ro c a rp e s „peristomio duplici: ex teriore dentibus
1 6 aculis ; interiore c iliis uniformibus basi membrana
connoxis.^^
S e c t. I. F lo re s c e n tia monoica.
1. L E S E L A PO LY C A R PA H e dw . fo liis late et ovalo-lanceolatìs, p a tu lis , paraphylliis minutis; capsula
oblunga e t c y lin d rica , cu rv a la , evacuata pallide fe r ru g in e a , operculo c o n ic o , p eristomii dentibus et
processibus elongatis, pedicello siccitate superne sinislrorsum torto.
L eske a p olycarpa H e d w . Spec. Musc. p. 2 2 5 . — W e b . e t Ö Io h b . B o t. T . p . 2 4 7 . — B r i d e l B ryol.
univ. I l , p. 314.
L eshea paludosa var. p o ly c a rp a H a r tm . Skand. F i. ed. 5, p. 337.
Hypnum polycarpon H o f fm. Deutschl. FI. I l , p . 6 7 .
Hypnum medium D i c k s . Crypt. Fase. 2, p. 12. — H o o k , e t T a y l . M u .sc. B rit. cd. 2, p. 154.
va r . ß t e n e l l a minor, fo liis subsecundis, angustioribus, capsula brevius pedicellata, operculo obtusiusculo.
Habit. Ad arb o n im campestriiim tru n co s Infimos, ad Ugna fa b re fa c ta p u tr e s c e n tia , rariii.s ad
s a x a ; v ar. ß ad tru n co s slccos am b u la c ro rnm , h o rto ru in H e lv e tia e e. a. 1.
M a tu r. Hy eme e t vere.
T a b . 1. Caespites d e p r e s s i, so rd id e vel o liv ace o -v lrid es, laxe in lricati.
Pianta re p e n s p lu rie s d iv isa , s p a r s e vel subpiiinatim ram o s a , ramis ile x u o so -e re c tis , ilccumben-
tib u s, simplicibus, tan d em p ro s tra tis p lan tam q u e contimiis (fig. i, 2, 3 ).
Folia rem o ta ( I b ) , p lu s minusve eo n fe rta (3 b ) , fle x u o so -p a tu la , s ic c ita te cnrv ato -in cum b en tia,
m o lila , c a u lin a e t ram e a m ed ia o v a ta , a c um in a ta e t ovato - la n c e o la ta (5 , 0 ) , ¡níiina c t sum ma la te
la n c e o la ta (4 ), su b b ip lic a ta , c o s ta sub ap ic e e v a n id a , m a rg in e in t e g i a , a r e o lis ro tu n d a to -lie x ag o n ls,
basin v e rsu s hex a g o n o -rh om b e is (5 a, 5 b ) ; p a ra p liy llia iu foliorum a x illis, p a rv u la , la n c e o la ta (6 , 7).
Flores monoici u triu sq u e sex u s in cau le primario ( I b ); flos mascu lu s minutus, g emmac eus, folii.s
invo lu cra lib u s la te lan c eo la tis (8 ) , antlieridiis .oblongo ovalibus ep a rap liy sa tis (9).
F ructus. P e ricliae tium b asi radiculosum, v a g in a n s; folia p e ric h a e tia lia caulinis ten u io ra , an g u ste
c o sta ta . C a ly p tra a<l apicein fe re fis sa , ad mediam capsulam e t in fra p ro d u c ta (IO). Cap su la in
pedicello tenui p lu s minusve e lo n g a to , s ic c ita te sup ern e s inistrórsum, in fe rn e dextrorsum to rto e re c ta
vcl lev ite r c e rn u a , o b lo n g a, e lo nga to-cylindrica c t su bincurva ( l b, 3 b, 1 0), flavlcans, tenui-raembra -
n a c c a , s ic c a d eo p e rc u la ta lae v is sub o re c o n s tric ta (1 1 ), p allid e fe rru g in e a . Ope rculum conicum.
Annuliis e duplici c e lln la ru in s e rie ( 1 2 , 13 a ) . Peristomium m ag n um : d en te s ex te rn i lan c eo lato -
su b u la ti, trab e cu lis in tu s prominulis (1 3 ), p u n c tu la ti, alb id i, iiy g ro s co p ic i, s ic c ita te e re cu rv o inflexi
( 11) , h um id ita te in conum co n n iv e n te s ; p ro c e s su s in membrana te s s e lla ta c a rin a to -p lic a ta , an g u s ta
su b u la ti, c a rin a ti, dentium loiigitudiiie (1 2 ), lu te sc e n te s . S p o ra e minuta e, e viridi fe rru g in e a e .
A n n i c r k . H e dw ig ’-s E. p a ln d o sa is t nur eiiio tlurcli
<len feuclitpn Standort liurvorgcbi-acljtc g rö sser e Form von
L . p o ly c a rp a (s. fig. 2 ), w elch e häufig an demselben Rasen
in die Nonn a lfonn übergebt.
Vai'. ß lene lla Yvücbst an trockenen Baunistämnien, namentlich
in Anlagen und A lic e n , w o sie zuw eilen beinahe
d a s Aussehen von L e sk ea su U ilis H udw. auiiiromt.
R em . Le L esk ea p a lu d o sa H e dw . n’e st qu’une forme
luxuriante produite par la localité plus humide et dont il
n’e sf pa s difficile de rencontrer le p a ssa g e h la forme
ordinaire.
La variété ¿3 ten e lla s e rencontre sou v en t contre les
vieux troncs se c s ct exposé s au so le il dans les a llé es publiqu
es et dans le s ja rd in s, où e lle se trouve quelquefois r é duite
aux diniensioiis du L e sk ea su b tilis H edw .
2. L E SK EA PU LV IN A TA W ah l en b. ca e sp itu lo sa , subpulvinata, caule ramisque brevioribus ; foliis
latioribus, obtusiusculis, la x iu s quadrato- e t rhombeo-areolatis, mollibus; capsula in pedicello breviore
ovali e t oblonga, molli, annulo nullo, perislomio breviari, externo hyalino, interno aurantiaco.
Le.ihea p u li'in a taV L KaLztrz. Flor, lappon. N r .6 5 7 ; — ejusd. Fior. suec. crypl. p .7 l 3 (se e . exempl. origin. !)
B ridel Bryo l. univ. 316. — K. S pruce iu London Journ. o f Bot. I V , p. 178.
Leshea subenervis S c uw à gr . / , P. 2, p. 178, T.ab. l x x x v ? !
Habit. Locis subliiimidi.s ad ra d ic es popiilorum Lap p o n ia e kemensis liiferiovls passim copiose
(W ahl en berg d e te c to r), in sa lic ib u s p rope Christiania e t iu monte D o v re fje ld p ro p e Kongsvold ( B l y t t ) ;
ad saiicuiii tru n co s lu p ra tis flum. Ouse irrig a tis p ro p e E b o ra c um , ubi copiose e t p e rb e lle cla r.
R. S pr u c e le g it c t iiobiscum amicissime communicavit.
Ma tu r. Aiictnmiio e t vere.
T u b . II. C a e sp itu li s a tis co n d e n sati, siibpiilviiiati, obscu re virides.
Caulis uncialis vix lo n g io r, d iv isu s , apicibus a s c e n d e n s , ramis e r e c tis , b re v ib u s , to ta p ian ta
mollis (fig. I ) .
Folia h úmida p a te n tia ( I h ) , sicca lax e incumbentia, m o llia , ex ovato sensim a n g u s ta ta e t obliq
u a ta , o b tu s iu sc u la , b re v ic o s ta ta , in te g e rrim a (2 , 3, 4, 5 ), p u lch re laxius rh om b co -m arg in e q u ad ra to -
a r e o la ta , g ra n u lis ehlorophyilicis magiiis (5 a, 5 b ) , u tra q u e p ag in a la e v ia (5 x), opaca.
Flores monoici ( 9 ) ; folia in v o lu c ra lia e c o s ta ta (6 , 7 ), a n th e rid ia p a r a p h y s a ta (S).
F ru d u s . Raiiiulns p e ric h a e tia lis cmn v ag in u la co n flu e n s , bre v is (1 3 ). P e ricliae tium vaginans
(9 ), folia p e ric h a e tia lia e c o s ta ta (1 0 , 11, 12). C a ly p tra ad mediam capsulam p ro d u c ta , c andida (1 4 ).
C ap su la in pedic ello ca rn eo , s ic c ita te s in istró rsum to rto ( 1 8 ) , 3 ~ 4 -liiie a r i o b lo n g a, b re v ic o lla , hic
illic siibiiiciirva ( 15, 1 6 ), pallido fe rru g in e a , mollis. Operculiiiii co nicum, o btusiusculiim, liitesceiis,
fu g a x (1 7 ). A u n u lu s n u llus. P eristom ii d en te s a n g u s te lan c eo la ti, remote a rtic u la ti, hy alin i, teiiu e s ,
cu ticu la d o rsa li ad la t e r a p ro c e d e n te ; proc essus in membrana b a sila ri a u r a n tia c a ipsi au ra iìtia c i,
(ìentibus lo n g itu d in e su b a e q u a le s a tq u e so lid io re s (1 9 ). S p o ra e p ra e c e d e n tis (2 0 ).
te-*
t. ; Ì |
ii *' f