
o d e r A bw e sen h e it dev z e llig e n F a d e nm a sse a u f
d e r ß l a t t r ip p e , bei den le z te rn endlich die Form
lind G rö sse d e r B lä tte r.
D ie e r s te S e k tio n e n th ä lt a lle A rte n mit
lin k sg ewu n d en em P e ris tom e , die zw e ite die ein z ig e
bis j e z t b e k a n n te A r t mit re c h ts gew undenem
P eristom e.
Die e rs te H a u p tg n ip p c b e g re ift d iejen ig en
A r te n , w e lc h e a u f d e r O b e rse ite d e r B la ttrip p e
z e llig fa d ig e Auswüchse h a b e n , d ie zw e ite a lle
d iejen ig e n , w e lch e d ie se A uswüchse n ic h t h ab en .
Bei den U n te rg ru p p en h ab e n w ir immer eine
g u t b e k a n n te A r t a ls Grundform angenommen
u nd um d ie se lb e d ie ähnlichen A r te n zu sam m e n g
e re ih t.
F o lg e n d e T a b e lle g ib t ein e sy n o p tisc h e Ü b e rs
ic h t a lle r iu g e g e nw ä r tig e r M o n o g ra p h ie aufge-
fü h rte n B artin o o se, u nd k a n n , a ls c lavis, zu leicht
e r e r Auffindung d e r Spec ies dienen.
e t to u t o b s e rv a te u r consc iencieux s a u r a les a p p
ré c ie r. T o u te observ atio n fondé e s e r a to u jo u rs
a c cueillie av e c re co n n a is san c e e t s e r v ir a à n ous
g u id e r d a n s l a classific ation-définitive d e s m ousses.
P o u rfa c ilite r l’a p e rç u g é n é ra l d e s nombreuse s
e sp è c e s de ce g e n r e , n ous av o n s div isé celui-ci
en deux s e c tio n s ; l’une de ce s se c tio n s a é té
so u sd iv îsé e en deux g ro u p e s e t ch a cu n d e ce s
g ro u p e s en p lu s ie u rs so u s -g ro u p e s . ’ P o u r le s
s e c tio n s n o u s nous somme s la is s é g u id e r p a r le
mode de to rsio n du p é r is tom e , p o u r le s g ro u p e s
p a r l ’ab se n c e ou l a p ré s e n c e d e la m a s se c e llu
le u se s u r l a su rfa c e d e l a c ô te m éd ian e d e s
fe u ille s , p o u r les so u s -g ro u p e s enfin n ous avons
choisi l a fo rme e t l a g ra n d e u r d e s feu illes.
L a p rem iè re sec tio n comprend le s e sp è ces
à p é ris tom e co n to u rn é à g a u c h e , l a s e c o n d e l’unique
e sp è c e con n u e à p é ris tom e co n to u rn é à d roite.
L e p rem ie r g ro u p e de la p rem iè re se c tio n
re n fe rm e le s e sp è c e s d o n t la n e rv u re d e s fe u illes
d év e lo p p e s u r s a su rf a c e u n e m a s se (]v e rte com p
o s é e d e p e tits filam en ts a r tic u lé s , le sec o n d
to n te s c e lle s qui ne p ré s e n te n t p o in t c e s exc
ro issa n ces.
D a n s le s so u s -g ro u p e s enfin n ous av o n s to u jo u rs
admis comme ty p e u n e e sp è c e bien co n n u e , a u to u r
d e la q u e lle n o u s avons l’a n g é s e s an a lo g u e s .
L e ta b le a u su iv an t donne du re s te le Synopsis
d e to u te s le s e sp è c e s d é c rite s d a n s l a p ré s e n te
m o n o g rap h ie .
1. Peristomium sin istro rsum conlortum.
1. Foliorum costa massa filamentosa obtecta.
A . Costa lata, fo lia r ígida. B . Cosia teres, fo lia teñe ra.
Aloidea e
1. rig id a .
2. am bigua.
3. a b id e s .
4. b re v iro s tris.
C h lo ro n o ta e
A . Folia angusta ;
Unguicula ta e Í
2 . Foliorum cosla nuda e l teres,
v e l lineali-lanceolata.
7. u n g u icu la ta . T o rtu o s a e
8. p a lu d o sa .
9. gra cilis.
10. fallax.
11. vinealis.
R ev o lu ta e
5. membranifülía .
6. ch lo ro n o to s.
12. c irrh a ta .
13. inclinata.
14. to rtu o sa .
15. re v o lu ta .
16. Ilo n isc liu ch ian a .
C o nvoluta e
B . F o lia la ta ; late \
Cuneifoliae
. 17. convoluta.
. 18. flavipes.
l spathulato'lanceolata.
. 19. cuneifolia.
. 20. Va h lia n a.
, 21. m a rg in a ta .
. 22. c a n e sc e n s.
. 23. muralis.
S u b u la ta e
R u ra le s
. 24. su b u la ta .
. 25. mucronifolia.
. 26. a lpina.
. 2 7 . lae v ip ila.
. 28. la tifo lia.
. 29. ac ipliylla.
, 30. ru ra lis.
. 31. Mülleri.
J I . Peristomium dextrorsum contortum.
An om ala e J . . . 32. an om a la .
S e c t. J. P e r i s t o m i u m s i n i s t r o r s u m c o n t o r t u m .
1. F o l i a m a s s a c e l l u l o s o - f i l a m e n t o s a e c o s t a o r i e n t e o b t e c l a ,
A . la tic o sta ta , rigida,
a. Florescentia dioica.
A l o i d e a e .
1. BARBU LA R IG ID A S ciiultz , dioica, h um ilis; fo liis oblongis, obtusis margine membranaceo in fie x is ;
capsula elliptico-oblonga, r e c t a , annulo rev o lu h ili; operculo oblique e t longe r o s tr a to , basi cren u -
la to ; calyptra capsulam dimidiam oblegente; peristomio longiusculo, spiras complures efficiente.
B a rb u la rigida S cuultz Recens. gen. B a rh u l. e t SyrUr. T a b . 32, fig. 1. — W eb. e t M ohr B o t Taschenb.
p . 212 (e x p a r te ! ) .
Toriula enervis Hook, e t T a y l . Muscol. b rit. ed . 2 , p. 52. Tb. S u p p l 2 C'coh m a la !).
va r . ß. m u c r o n u l a i a , fo liis brevissime mucronatis.
va r . y. p i l i f e r a fo liis superioribus^ in pilum productis.
Tortula bifro n s De N o ta r is Specim. de T o rlu lis Ita l. N o . 17.
Ha b it. In m u ris , ru p ib u s s c liìs to s is , c a lc a re is a tq u e silic eis e t ad tevram a rg illo s am p e r to tam
E u ro p am tem p e ra tam e t c a lid io rem : P ro p e Bipoiitem (B ruch) ; p ro p e M u h ih au se ii (M ühlenbeck) ; iti
muris sch isto sis p ro p e T u s is R e h c t (ip si cum amicis B lind e t iMühlenbeck) ; ad la t e r a m ic a c e a viae
q u a e diicit a p ag o Hulischlag nach G ro s sa r l alp . S a lisb u rg , copiosissima e t p ro c e ra (W . P . S chimper) .
Var. ß. in muris p ro p e R atisb o iiam e t in riipibus p o ik ilitico -a ren a ce is p ro p e Bipoiitem. Va r. y.
p ro p e Cagliari S a rd in ia e (D e N otaris) .
M a t. Auctumiio e t liyeme.
T a b . I. P la n tu la e g re g a r ia e v e l lax e ca e sp itu lo sa e , h umile s, lin e a r e s , r a ro b ilin e a re s , simp lice s,
in n o v atio n e demum u n ic a p rolifica iites, 6— 12p h y lla e .
Caulis c rassiu scu lu s, c a n io siis , b a s i rad ic aiis, ra d ic u lis e lo n g a tis , p a rtim ram o sis (fig. 1 b , 6 b . ) .
Folia a basi re c ta v a g iu a u te p a tu la e t rig itla , s ic c ita te co iin iv en tia; iiife iio ia (3 , 4 ) p a rv u la , o v ato -
obluiiga , fe rru g iiie a , su p e rio ra bis iliiplo lo n g io ra, in te n s e virid la ; c o s ta la tis s im a , b a s i e trib u s c e llu la rum
s t r a tib u ( co iito riiia ta (5 x ) , mula e t su b d ia p lia iia , s u p e rio re p a r te c r a s s io r e , folii do rso prominula,
su p e rn e lilis moiiiliformibus C¡> x , x " , 2 4 ) 2—5 a rtic u la tis o b te c ta ; m a rg in e s iiiflexi (3 , 4 , 5, 5 x ),
m em b ra n ace i, hj'alln i, e ce llulis s.ib<iuadratis (5 b ) ; a e ta te omnia ru fe s c e n tia m a s saq u e ce llu lo sa d e s titu ía .
P la n ta e moscniiie frn c tlfe ris iu te rm ix ta e , miiiutisslmae (0 ) , tc ip b y lia e ; flos gem m ifo im ls trip b y llu s
CO b , 8 ), folla flo ra lia la te o v a ta , co n c av a , c a e te ris te n u io ra , o b so le te c o s ta ta , n u d a C'J); a iitlie n d ia
o b lo n g a , p a ra p liy se s s u b c la v a ta e (1 0 ).